Etapes del Modernisme:

-Podem dividir el Modernisme en dues etapes: la primera va de l'any 1892 al 1900, i la segona va de l'any 1900 al 1911


PRIMERA ETAPA
La primera etapa és la més combativa, en la qual els artistes lluiten per imposar aquest nou moviment amb una actitud crítica respecte a la societat. Els centres culturals seran les ciutats de Barcelona i Sitges. . De mica en mica, aniran sortint publicacions periodístiques, les més importants de les quals són: L'Avenç, Catalònia, Quatre gats i Pèl i ploma.
Els intel·lectuals que treballaven en les revistes es proposaven la tasca prioritària de la reforma lingüística. Els més importants foren Pompeu Fabra, Joaquim Casas i Carbó i Jaume Massó i Torrens, que es proposaren fixar una normativa ortogràfica.
Aquesta primera etapa és caracteritzava per l'existència de dos corrents: el Regeneracionisme i l'Esteticisme.

Regeneracionisme:
Els seus representants principals són: Jaume Bosso, Alexandre Cortada, Ernest Vendrell i Pompeu gener. El model literari a seguir era el nòrdic Ibsen. Hi havia una actitud voluntària i activa; es proposaven l'apropament de l'artista al poble per tal d'aconseguir la seva regeneració. Feien exaltació de l'individualisme, però sense oblidar aquest compromís regenerador.

Esteticisme:
Els principals representants de l'Esteticisme són Santiago Rusinyol i Raimon Casellas. El model literari a seguir era el belga Maeterlink. Els escriptors es consideraven seguidors de la teoria de l'art per l'art i consideraven l'art com a un mitjà d'evasió per a l'escriptor, que era rebutjat per la societat . És aquest sentiment de rebuig el que fa que ells intentin aïllar-se i refugiar-se en l'art.

SEGONA ETAPA
Aquesta segona etapa representa la consolidació del Modernisme, i arriba fins a l'any 1911. El seu mitjà de difusió és la revista Joventut. Una sèrie d'autors no modernistes s'acosten al moviment , com Narcís Oller i Àngel Guimerà. La novel·la modernista arriba al seu millor moment.
A partir de l'any 1906, el Modernisme ha de conviure amb un altre moviment quan s'està iniciant a Catalunya, el Noucentisme. Després de la desaparició de la revista modernista Joventut , dos diaris comencen a barrejar el Modernisme i Noucentisme i les seves ideologies.
L'any 1911, amb la mort de Maragall i de Nonell, podem considerar que el Modernisme ja és un moviment clos.



Simbolisme:
La tercera festa modernista que es va celebrar a sitges el 1894 va tenir una inclinació marcadament decadentista. Russiñol va pronunciar un discurs en què defensava la seva concepció de l'art gairebé com a religió. Tot i el relatiu poc ressò que va tenir aquesta festa, l'estètica decadent del grup de Rusiñol guanyava terreny a poc a poc.



DARRERA ETAPA (1900-1906): CAP AL NOUCENTISME

A partir del 1906, encara que alguns escriptors modernistes continuen publicant , el moviment es pot donar per acabat, perquè el Noucentisme naixia amb força, impulsat pels polítics i per la mateixa burgesia que s'havia embadalit amb l'art modernista. De tota manera, els erudits han posat com a data de desaparició del Modernisme literari l'any 1911, en què va morir Joan Maragall.


El Modernisme i el seu successor, el Noucentisme, moviments que s'encavallen, van sorgir amb un mateix objetiu, la modernització de Catalunya, però amb unes actituds totalment antagòniques: si el Modernisme va ser una reacció contra l'actiud conservadora dels intel·lectuals de la Renaixença i manifestava un esperit de lluita, el Noucentisme va aprofitar la conjuntura política de predomini de la burgesia i hi va col·laborar. Els intelectuals i artistes modernistes van intentar transformar la societat atacant-la; els noucentistes, educant-la.




external image 20070418klplylliu_366.Ies.SCO.jpgParc Güell.




external image Vitrall_Casa_Navas.jpegVitrall Modernista.

external image images?q=tbn:ANd9GcRVjLo1GGS4Sohi6_RvUhE2Qoe0BQM_qTk_1TXTI8goUdee2iJ3PgQuadre de Picasso. external image images?q=tbn:ANd9GcQ3Cj5HsGhVH3-iy1ATcgBzs73XcEnibmLYVo-3vo4higtx62hW4gAntoni Gaudí.



external image images?q=tbn:ANd9GcTUtJ_FcFYWfYzX0GkBAMHjgQVT4fAxPqRboS-8WowDGTBZ5O81 external image images?q=tbn:ANd9GcSNyqXvgOwSaPkxDZx-xHbj-WmA7vaCCF6tRyRtfaHZRTDq70qvGaudí.(1878)
Palau de la Música.