RECEPTES PER MILLORAR L’EXPRESSIÓ ESCRITA

De La cuina de l’escriptura, de Daniel Cassany. Les Naus d’Empúries. Barcelona, 1993


0. ACTITUD PRÈVIA

Ganes de fer-ho bé, eines necesssàries (diccionaris, enciclopèdia), etc.

1. BUSCAR IDEES

Explorar, buscar fonts,...
Pluja d’idees: Apuntar-ho tot. Com més idees, més ric el text.
No valorar-les encara.
Apuntar paraules soltes i frases per recordar la idea.
No preocupar-se per la correcció o presentació.
Marca gràficament les idees (fletxes, rodones, ratlles, dibuixos,...
Rellegeix el que has escrit.


2. ENDREÇAR IDEES:

Esquema decimal
Les informacions s’ordenaran de més a menys importants i de més abstractes a més
concretes.
La tria d’una bona estructura facilita la llegibilitat del text.


2.1 ESTRUCTURA DEL TEXT
El text és el missatge complet, que es marca amb títol inicial i punt final.
Cada capítol o apartat tracta d’un subtema del conjunt.
Els paràgrafs també tenen una unitat significativa i se separen en el text
Les frases comencen amb majúscula inicial i acaben amb punt i seguit
Aquesta organització ajuda a posar cada idea al seu lloc, a evitar repeticions i a buscar
l’ordre lògic del discurs


3. PARÀGRAFS

El paràgraf serveix per estructurar el contingut de l’escrit i per mostrar formalment aquesta
organització.
Cada paràgraf tracta d’un tema o aspecte independent.
A l’interior, les frases s’ordenen de més generals a més concretes; els exemples són al final
de tot.
Els marcadors textuals solen anar a l’inici de la frase.
L’element més important és la primera frase (posició rellevant). Ha d’introduir el tema o la
idea central.
Extensió: Es recomana entre 3 i 8 paràgrafs per plana, i que cadascun contingui entre 3 i 4
frases (amb totes les excepcions que calgui).


3.1. Faltes més corrents:
Desequilibris: Barreja anàrquica de paràgrafs llargs i curts sense raó aparent (marcats a
l’atzar)
Repeticions i desordres: Idees que haurien d’anar juntes apareixen en paràgrafs diferents
Paràgrafs -frase: L’escrit no té punts i seguit.
Paràgrafs- totxo: Massa llargs. Ocupen gairebé tota una pàgina. Solen tenir subunitats a
l’interior que el lector ha de buscar per diferenciar-les



4. LA FRASE


4.1. LA MIDA
La cabuda mitjana de la memòria a curt termini és de 15 paraules.
Les frases llargues costen més de llegir que les curtes.
Es recomana un màxim de 15 o 20 paraules.
Podem millorar les frases massa llargues retallant-les en fragments més petits i posant-hi
punts i seguit.
Les frases molt curtes i de lectura fàcil són més difícils de recordar si s’encadenen sense
connexions lògiques (marcadors textuals).
Els incisos massa llargs separen elements continus i fan perdre el fil de la lectura. Cal
limitar-los o posar-los on causin menys dificultats de comprensió.
Cal esporgar el que sigui irrellevant. Sovint algunes subordinades i alguns complements del
nom (introduïts amb preposicions) són
crosses o clixés de poc o cap significat.

4.2. ORDRE I POSICIÓ I SELECCIÓ SINTÀCTICA
L’estructura més bàsica i comprensible és la de subjecte-verb-complements. Cal no
abusar-ne per evitar que la prosa resulti monòtona i avorrida.
La informació més important ha d’anar al començament de la frase. (també del text i del
paràgraf).
Les subordinades van millor al final. Només els complements curts, com els
circumstancials de temps i de lloc, poden anar al començament de la frase.
Guanyem claredat si el protagonista de l’acció coincideix amb el subjecte de l’oració.
Cal evitar l’estil nominal (excés de noms en detriment de verbs). Així aconseguim una prosa
més dinàmica, més semblant a la parla.
S’han de limitar els gerundis; carreguen la frase i li donen un regust arcaic.
Hem d’evitar les frases negatives. Són més difícils d’entendre que les afirmatives.
Les oracions passives són menys clares que les actives.
En definitiva, fora expressions enrevessades! Ens hem d’expressar amb claredat i amb el
mínim de paraules!

5. LA PROSA DISMINUÏDA

En aquest apartat veurem els errors més importants i estesos en la redacció, i altres
defectes que embruten la prosa.

5.1. SIL·LEPSI
Consisteix a fer la concordança amb la idea i no pas amb les paraules de la frase. És molt
quan hi ha noms col.lectius.
Exemple: La resta d’alumnes van començar la feina.

5.2. ANACOLUT
Són les frases trencades en què la segona part no “acompanya” o no s’avé amb la primera.
Exemple: La televisió a part de distreure’ns, la seva funció hauria de ser també educativa.

5.3. ANANTAPÒDOTON
És una varietat d’anacolut, en què només s’exposa un element dels dos de correlatius que hi
hauria d’haver.
Exemples: El sistema permet millorar, d’una part, el soroll dels vehicles i l’alt risc d’accidents.
Als EUA, els uns volien intervenir-hi, però cap persona volia la guerra.

5.4. ZEUGMA
És un adjectiu o un verb que concorda amb una paraula i es refereix també a una altra de
més lluny.
Exemple: El més lamentable és que passin els dies, les setmanes i el cotxe, davant la
passivitat de tothom, continuï allà, fins que només quedi la carcassa.

5.5. PLEONASME
És l’us de més mots dels necessaris per expressar una idea.
Exemples: Entreu a dintre.
Ho vaig veure amb els meus ulls.
El bar que hi ha al carrer Gran, que se’l coneix amb el nom de Túnel, estarà
tancat.

5.6. AMFIBOLOGIA
Vol dir ambigüitat, doble sentit o incertesa. Són les frases que poden interpretar-se de dues o
més maneres.
Exemple: L’esportista va declarar que havia ingerit substàncies prohibides repetidament.

5.6. CACOFONIA
Designa la repetició reiterada d’algunes lletres o síl·labes, que produeix un so desagradable.
Exemple: Pretén ajudar mestres i alumnes a trobar utilitat, satisfacció , i fins i tot diversió, en
la tasca de la correcció.
5.7. TICS PERSONALS
La prosa tendeix a reiterar determinades rutines verbals: paraules recurrents, frases
calcades, paràgrafs d’un mateix patró, etc.
Poden consistir en:
- mots crossa: paraules o expressions que tendim a repetir: aleshores, actualment, així
doncs, aspectes,...
- Abús d’alguna estructura sintàctica: gerundis anteposats, frases comparatives,
subordinades, profusió d’adverbis o d’adjectius... La prosa adquireix una musiqueta
reiterativa.
- Usos poc corrents i personals de puntuació: excés d’incisos amb parèntesis o guions, ús
freqüent de dos punts, punt i coma...


6. DEU REGLES PER TRIAR MOTS


1. No repetir paraules en un espai limitat del text (5 o 6 ratlles). Cal substituir-les per
sinònims, pronoms, circumloquis, fer una el·lipsi,...
2. Evitar les crosses: anivell de, el fet que, en base a, a través de, personalment, vull dir
que,...
3. Eliminar els mots jòquer. Resten precisió, empobreixen la prosa i la buiden de contingut.
4. Preferir els mots concrets als abstractes. El lector pot desxifrar més fàcilment el
significat dels concrets que dels abstractes.
5. Preferir paraules planeres i curtes: Millor donar que lliurar, alguna cosa que quelcom,
fer que realitzar, firmar que signar, posar un exemple que exemplificar, influir que
influenciar...
6. Preferir les formes més populars: textos que texts, sondejos que sondeigs, que que el
qual,...
7. Evitar els verbs predicatius. Millor El govern dirigeix que El govern és el director,
L’espectacle dura una hora que L’espectacle té una durada d’una hora.
8. Vigilar els adverbis en -ment. Si se n’abusa carreguen i enfarfeguen la prosa i provoquen
cacofonies.
És aconsellable evitar el tic de començar un escrit o un paràgraf amb un d’aquests adverbis.
9. Perfet perifràstic. És més corrent i col·loquial que el no perifràstic corresponent, però també
és més llarg i feixuc. S’ha de valorar l’estil que es vol aconseguir en un document per triar-ne
un o altre o combinar-los tots dos.
10. Marcadors textuals. Assenyalen els accidents de la prosa: l’estructura, les connexions entre frases, la funció d’un fragment. etc. i ajuden el lector a comprendre el text.
S’han de col·locar en les posicions importants de l’escrit (inici de paràgraf o frase).
No convé abusar-ne perquè poden enfarfegar la prosa i esdevenir tics.


6. LA PUNTUACIÓ


La puntuació estructura les diverses unitats del text: l’acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc. En la mesura que els signes reflecteixin l’organització del contingut (tema central, subtema, idea, detall), el text esdevé més coherent i clar. De fet, només fixant-te en els punts i les comes d’un text, et pots fer una idea aproximada de la qualitat que tindrà la redacció.

En aquest enllaç al Servei Lingüístic de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), trobareu un manual d’ús dels signes de puntuació que és molt clar:

__http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/signes.html__


7. LA REVISIÓ


Revisar forma part del procés de l’escriptura. Consisteix en molt més que una tècnica o una supervisió final del text: implica una actitud determinada i una manera de treballar.

7.1. GUIA DE PREGUNTES PER REVISAR

1. Enfocament de l’escrit:
  • El tipus de text és adequat a la situació?
  • Aconsegueix el text el meu propòsit? Queda clar el que pretenc?

    • 2. Idees i informació:
  • Hi ha la informació suficient? Ni massa ni massa poca?
  • Les idees són prou clares?


3. Estructura:
  • És prou clara perquè ajudi el lector a entendre el missatge?
  • Les dades estan ben distribuïdes en cada apartat?
  • La informació rellevant ocupa les posicions importants, al principi del text i dels paràgrafs?


4. Paràgrafs:
  • Cada paràgraf tracta un subtema o aspecte diferent?
  • Tenen la mida adequada? No són massa llargs? Són paràgrafs-frase?


5. Frases:
  • N’hi ha gaire de negatives, passives o massa llargues?
  • Tenen la informació important al principi?
  • Has detectat algun tic de redacció?
  • Hi ha gaires incisos o subordinades llargs?


6. Paraules:
  • Hi ha algun jòquer, crossa o repetició freqüent?
  • Faig servir el lèxic o la terminologia precisa?
  • Faig servir marcadors textuals de la manera apropiada?


7. Puntuació
  • He repassat tots els signes de puntuació? Estan ben posats?
  • És apropiada la proporció de signes per frase?


8. Nivell de formalitat:
  • Hi ha alguna expressió o paraula massa informal o vulgar?
  • Se m’ha escapat alguna expressió o paraula massa rebuscades?


9. Recursos retòrics:
  • Hi ha una introducció, un resum o una recapitulació? Són necessàries?
  • Pots utilitzar algun recurs de comparacions, exemples, preguntes retòriques, frases fetes?


I per acabar, la pregunta decisiva:
Aquesta és la millor versió que sóc capaç de fer d’aquest text?


ENLLAÇOS:

A part del dedicat a la puntuació, a la mateixa pàgina de la UOC trobareu els següents:

Sobre el procés d’escriptura:
__http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/redaccio/proces_escriptura.html__

Sobre la redacció i construcció de la frase:

__http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/redaccio/construccio_frase.html__