Les arts en el Modernisme:


Art Modernista

És el terme amb el qual es designa un corrent de renovació artística desenvolupat a la fi del segle XIX i principis del XX. Segons els diferents països, va rebre diverses denominacions. Es tracta de crear una estètica nova, en la qual predominen la inspiració en la naturalesa alhora que s'incorporen novetats derivades de la revolució industrial. I així en arquitectura és freqüent l'ús del ferro i el vidre.

- La inspiració en la naturalesa i l'ús d'elements d'origen natural però, amb preferència, en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.

-L'ús de la línia corba i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. Una derivació d'aquest estil, en la dècada de 1920, és el denominat *Art Decó, per la qual cosa, de vegades, se sol confondre amb el Modernisme.

-Hi ha també una tendència a l'estilització dels motius que predomina sobre la representació estrictament realista.

-Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.

-Una actitud tendent a la sensualitat i a la complaença dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'erotisme en alguns casos.

-La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures, com per exemple l'ús d'estampes japoneses, que es veu en el gust per la corba.

-L'aplicació envolupant del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades, en contraposició amb les característiques habituals de l'objecte a decorar. Això es pot observar en l'aplicació en el mobiliari, en arquitectura, en els cartells promocionals o en objectes d'ús quotidià, on l'element destacat de tipus orgànic embolica o s'uneix amb l'objecte que decora.



Tendències:

Les idees de Ruskin i Viollet-le-Duc i l'estètica de William Morris, Walter Crane, Mackmurdo etc. van ser acceptades com a base de la renovació artística.
Els Modernistes creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món, i en especial a Catalunya, la llibertat per a la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'academicisme.
El Modernisme català no només reflecteix, en la seva arquitectura, la riquesa ornamental que és comú a tot l'Art Nouveau, sinó que manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo, nous (en aquella època) com el ferro, i també noves tècniques ceràmiques.
Aquestes noves tendències es fan evidents en les diferents arts com l’arquitectura (inclosos tots els tipus d’edificis), escultura (tant com a art independent, com a complement d’edificis), pintura, arts decoratives (amb materials com ceràmica, mosaic, vidre, fusta, tèxtils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com mobles, làmpades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberts, catifes, etc.), i en la literatura i la música.




Alguns exemples d'art modernista :


gaudi-casa-batllo-04_jpg.jpg ........................
 Casa Batllò, Gaudí

...tirador.jpg
....Maneta de porta a l'hotel Horta.Brussel.les


Arquitectura



La majoria de les construccions arquitectòniques són de tipus burgès, molt decoratives i amb una alta originalitat. La quantitat de motius decoratius és la característica principal que les representa.


L'arquitectura modernista ha estat l'estil arquitectònic més cridaner de la historia. El modernisme arquitectònic buscava la perfecta harmonia entre natura i civilització i, per això, tots els edificis modernistes presenten formes sinuoses i elements inspirats en la natura. Tot i que la gent dels anys vint (màxima època modernista), els trobava estranys i massa cridaners, la burgesia de l’època competia per tenir el palauet modernista més espectacular.

Parlar de modernisme arquitectònic és parlar d'Antoni Gaudí, arquitecte reusenc màxim exponent del modernisme. Per la seva peculiar arquitectura, els seus mestres deien : "No sabem si estem tractant amb un boig o amb un geni".

L'obra de l'arquitecte es troba principalment situada a la ciutat de Barcelona i els seus voltants, tot i que també va fer obres a Astúries i Cantabrià. Tots els seus intents de construir a l'estranger es van veure frustrats per diferents motius, i només se'nconserven plànols.

Obres gaudinianes principals:


external image casa-batllo2.jpg




external image lapedreraBcn.jpg
Façana de la Casa Batlló i La Casa Milà, La Pedrera, les dues d'Antoni Gudí i situades al Passeig de Gràcia.

5168451635_7c0c23fc40_z.jpg

La Sagrada Família(1882-2022), la catedral dels pobres, com es anomenada, és l'obra principal d'Antoni Gaudí. És un dels temples catòlics més impressionants del món. Gaudí només en va veure acabada la façana del Naixement, i la majoria dels plànols es van cremar en la Guerra Civil. Tot i això, la basílica es va continuar i s'espera que s'acabi al 2022. Té tres façanes, la de la Passió, la de Glòria i la del Naixement.

La Sagrada Família té un total de divuit torres, de les quals n'hi ha vuit construides. I les façanes están quasi acabades, menys la de la Glòria, que està sense començar.

La Sagrada Família ha sofert molts incidents al cap dels anys. El més trascendental va ser l'incendi per part de grups anarquistes, del despatx de Gaudí, que va provocar la crema de molts plànols. L'edifici es va continuar a partir de fotografíes o alguns plànols que van ser rescatats. Les obres es van aturar al 1936 per l'esclat de la Guerra Civil, i continuades al 1944. Quan estigui acabada será l'edifici mes alt de la ciutat de Barcelona, amb cent setanta metres.


469751913_c49d46f01d_z.jpg5184151844_59d1d531c4_z.jpg476643770_ae07dc24e3.jpg

Façanes del Naixement, la Passió i la Glória respectivament.

Altres arquitectes modernistes relevants van ser:

-Josep Puig i Cadafalch, que era un gran apassionat de l'arqueologia, i va impulsar un gran nombre d'excavacions, com les d'Empúries. Les seves obres principalas són la casa Amatller, la casa Pich i Pon, la casa de les Punxes i la casa Macaya, entre el gran nombre d'obres que va fer.

-Lluís Domènech i Montaner,que va ser el mestre de Puig Cadafalch. És conegut per les seves dues obres principals, L'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana.



Pintura

El Modernisme és un moviment que allibera el tractament de les formes en contraposició a l'anterior rigidesa academicista i significa la llibertat, la possibilitat de desenvolupar qualsevol forma, color, o idea, i la pintura no va ser una excepció.

Les diferencies d'estil no es troben només entre artistes, sinó també dins la pròpia obra de cada un d'ells.

Els motius més freqüents dins la pintura Modernista són els retrats i els paisatges. De fet aquest és un dels pocs elements comuns en un estil que agrupa una gran quantitat d'artistes autodefinits com a modernistes, però que manifesten una gran llibertat creativa i no estan massa preocupats per la seva fidelitat a les normes molt laxes del moviment



-Pintors modernistes a destacar: Ramón Cases i Santiago Rusiñol.




interior_al_aire_libre.jpg





casas-y-romeu-en-tandem-1897-casas-mnac-barcelona.jpg
Interior a l'aire lliure i Casas i Romeu en Tàndem, de Ramon Casas.


Arts decoratives

Les noves tendències en el dibuix de línies i formes seguint la natura van influir en totes les arts, primer en l’arquitectura i arts decoratives, però posteriorment també en altres arts com la literatura i la música.

Qualsevol objecte d’us comú evolucionarà cap a un objecte artístic freqüentment construït amb nous materials: vidre, ceràmica, ferro forjat, noves fustes d'alta qualitat, etc. El paper de les Arts Decoratives va ser essencial en el desenvolupament del Modernisme a Catalunya i la col·laboració entre artistes i artesans va impulsar aquesta evolució.

L’artesania modernista catalana experimentà un fort creixement, especialment des dels treballs de Francesc Vidal i Jevellí (1848-1914), decorador, ebenista i fonedor, que va tenir una gran activitat en la decoració d’interiors.



external image 270px-Santiago_Rusi%C3%B1ol-Son_Moragues.jpg

Jardí de les Elegíes, de Santiago Russinyol.


3.jpg

Armari de Francesc Vidal i Jevellí

..................................................................