La renaixença.

Definició:

Nom donat al moviment català de ressorgiment cultural que s'inicià al Principat a la primera meitat del segle XIX i amb el qual s'obre el període contemporani de la literatura catalana.
foto.jpghttp://www.youtube.com/watch?v=jyeYmDbZMP8
Renaixença.Reunió d'escriptors.

*Consisteix,en una difusió progressiva de la consciència de cultura autònoma (que s'identifica amb l'ús de l'idioma) i, en conseqüència, en un increment molt notable de la producció literària en català (i, en general, de tot el que configura les particularitats culturals catalanes). De fet, els dos grans designis de la Renaixença (la dignificació de l'idioma i l'edificació d'una literatura nacional) sorgeixen com a conseqüència d'una voluntat d'afirmar la personalitat autònoma de Catalunya en el terreny de la cultura.

Al País Valencià la Renaixença es desenvolupà també en tres etapes similars. La primera, entre 1830 i 1859, es caracteritza per l'entrada del romanticisme a través d'El Mole, revista liberal, i pels contactes de Pasqual Pérez, Vicent Boix i Josep M. Bonilla amb Víctor Balaguer; la segona (1850-1874), presidida per Teodor Llorente i Lo Rat Penat, presenta un caràcter marcadament conservador que l'allunya de les reivindicacions polítiques i la inclina cap a un cert occitanisme; la tercera (1874-1909), pren una inclinació progressista, sota la direcció de Constantí Llombart.

RELACIÓ ENTRE ROMANTICISME I RENAIXENÇA.

-La Renaixença fou, a més d'una voluntat de cultura autònoma, una manera peculiar de servir aquest propòsit: un estil i una temàtica d'arrel romàntica, uns criteris lingüístics o bé acadèmics o bé arcaïtzants, i una actitud liberal i moderada que procedia de la seva arrel burgesa. En aquesta orientació, la Renaixença és ja sentenciada cap a 1890 amb els primers signes de vitalitat de la generació del Modernisme, la qual, fidel a l'essència de la Renaixença, la serví amb uns criteris i unes actituds notablement diferents i amb un sentit estètic profundament renovat.

A Mallorca, l'entrada dels nous corrents començà cap a 1833 i quallà en la revista La Palma (1840-1841) de Josep M. Quadrado, la qual introduí el romanticisme,afavorí la recuperació de textos antics i establí contactes amb el Principat, tanmateix sense primar l'ús de la llengua pròpia. La generació posterior, que cursà estudis a Barcelona, es va comprometre amb la Renaixença a través dels Jocs florals.Marià Aguiló, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Pere d'Alcàntara Peña o Miquel Victorià Amer en van ser membres destacats, des d'una posició conservadora que no va acceptar l'evolució del moviment cap a ideologies més compromeses políticament. Cap a finals dels vuitanta, Miquel del Sants Oliver i el grup de "La Almudaina", influïts ja per la nova estètica modernista, acosten Mallorca al moviment reivindicatiu amb plantejaments més progressistes.

Al País Valencià la Renaixença es desenvolupà també en tres etapes similars. La primera, entre 1830 i 1859, es caracteritza per l'entrada del romanticisme a través d'El Mole, revista liberal, i pels contactes de Pasqual Pérez, Vicent Boix i Josep M. Bonilla amb Víctor Balaguer; la segona (1850-1874), presidida per Teodor Llorente i Lo Rat Penat, presenta un caràcter marcadament conservador que l'allunya de les reivindicacions polítiques i la inclina cap a un cert occitanisme; la tercera (1874-1909), pren una inclinació progressista, sota la direcció de Constantí Llombart


Enllaços: http://lletra.uoc.edu/ca/periode/la-renaixenca/detall

Caracteristiques de la Renaixença:

La Renaixença s'identifica amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua. El programa de la Renaixença pretén, sobretot, la plena identificació entre llengua i pàtria.Perquè la burgesia acabi conscienciant-se, el moviment reivindica aquests punts:
  • La descoberta i divulgació dels clássics gregollatins i de tota la literatura de tradició oral
  • La creació de la literatura catalana ( en qualsevol gènere), conduïda per una llengua normativitzada
  • La creació d'institucions noves que empenyin la nova dinàmica literària (editorials, premsa…) i el reforçament de les institucions ja existents ( Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona…)

Etapes de la Renaixença:

La llengua catalana mai no havia perdut el seu ús social, però dos factors podien amenaçar la continuïtat del català com a llengua vehicular. El primer fou l'abandó de les classe benestants de la llengua catalana com a llengua per a la cultura, feia més d'un segle que no era una llengua oficial. El segon la imminent voluntat estatal d'universalitzar alfabetització.
Els períodes que segueixen a continuació reflecteixen la realitat del principat. A València el fenomen de la Renaixença és més dissipat per manca d'una burgesia que el sustenti. A les illes cal destacar la figura de Marià Aguiló.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixen%C3%A7a_(catalana)

autors més importants de la renaixença:



Carles Aribau; (1833)


Manuel Milà i Fontanals (1818-1884)



Joaquim Rubió i Ors (1818-1899)


Víctor Balaguer (1824-1901)


Josep Lluís Pons i Gallorça (1823-1894)


Maria Aguiló (1825-1897)


Teodor Llorente ( 1836-1911)


Jacint Verdaguer i Sanialó
Fogueroles, Osana, 1845-1902 Valldiviera
Família de pagesos humils
Estudia la carrera de capella, profund coneixement dels classes
15 anys escrivia poesia i recollia cançons populars
1865 obtengue dos premis als Jocs Florals
1867 fundà l'Esbant de Vil primer nucli de la Renaixença catalana de Vil
1870 ordenat sacerdot i passa a ocupar la vicaria de Vinyoles d'Ons. Allà començà a escriure l'Atlantida
1873-1876 Travessa dues vegades l'Atlántida. Acaba d'Atlántida
1876, novembre s'instal·la com a capella i almoiner de la família comillar
1885 publica canonigó
1886 crisi espiritual
1886 viatge a terra santa
1902 mor de tuberculosi
Vida romàntica, tragèdia, lluita a favor del poble.
Obra prosista i poètica
Tres períodes
1860-1877, religiós
1877-1886, varietat temàtica
1886-1902, tensions i lluites
Influencia de Maria Aguiló i Manuel Milà i Fontanals.
Poesia Èpica; l'Atlántida (1887) i canonigó (1886)
Poesia patriota o civil; pàtria (1888) + important
Montserrat (1889) Aires del Montseny (1901)
Barcelonines (1902)
Poesia religiosa; idil·lis i cants mítics (1874) + important, natzaret (1890), Belem(1891) i la fugida d'Egipte (1893) Jesús, Sant Francesc (1895), Flors del calvari (1898) Flors de Maria (1902) al cel i Eucarístiques.
La prosa; Excursions i viatges (1887), Dietari d'un peregrí a terra santa (1889), En defensa pròpia (1895) i rondalles (1901)
Inicia la llengua literària Moderna igual que Ramon llull ho feu amb la medieval.










La_Renaixença.png